TREBALLEM ELS TEXTOS DESCRIPTIUS

Els i les alumnes de 1er ESO estem treballant els textos descriptius. Donades unes imatges, han hagut de redactar i descriure el que podem observar en elles. Ací teniu una mostra de la riquesa d'expressió que tenen els nostres alumnes:

Aquesta imatge és una fotografia d’un tram del riu Tàmesis en la ciutat de Londres. Aquest riu és navegable i podem veure que en aquest es troben molts vaixells amb passatgers. És molt bonic donar un passeig per aquest riu perquè pots relaxar-te i observar tots el monuments de la ciutat que es troben a les voreres del riu.

A la vorera dreta del riu podem observar una catedral anomenada “Westminster Abbey”. Aquesta catedral pareix molt vella i personalment pense que dóna una sensació de tristesa. Al costat d’aquesta es troba un monument molt emblemàtic, important i famós de la ciutat. És el Big Ben, és un rellotge molt gran i vell que dóna l’hora a tota la ciutat. A continuació, podem observar les “Houses of Parliament“ que són les cases on els polítics es reunixen, són molt grans i pareixen castells de la reialesa. Totes aquestes estructures es troben il·luminades a la nit, igual que els edificis particulars que es troben al costat.

Ara vaig a descriure tot el que forma part de la vorera esquerra. Aquesta vorera està formada principalment per l’embarcador del riu Tàmesis. En aquest embarcador hi ha una sénia gegant molt popular en la ciutat anomenada “The London Eye”. Tan popular i volguda per tant les persones que viuen en la ciutat com els turistes, ja que quan puges et permet veure tota la ciutat de Londres en una vista única i meravellosa des de les altures.

Davall de la sénia hi ha un passeig de fusta que brilla desprenent alegria. El passeig està rodejat d’arbres frondosos i fanals que il·luminen tota aquesta vorera. Aquest passeig és romàntic, en ell es troben molts pintors que s’encarreguen de retratar normalment els rostres de les persones o paisatges de la ciutat. Pense que això és una manera de donar-li diversió, creativitat i originalitat al passeig i per suposat a l’atracció que és la sénia.

Alejandra Linuesa 1erB

DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE 1

Un esplèndid dia il·lumina les muntanyes que es veuen al lluny. Són unes muntanyes esplèndides, altes i acabades en uns pics majestuosos. El cel, que és d'un blau intens amb algun núvol blanc com una perla, deixa veure més encara les tonalitats grises de les muntanyes, que s'ajunten amb la lleugera vegetació que es troba en elles, transmetent una sensació de llibertat, de majestuositat i de puresa.

No gaire lluny d'ací , unes muntanyes verdes decoren el paisatge amb els seus alts i baixos i amb els seus preciosos arbres que purifiquen l'aire, alguns es troben en la penombra, però això aconsegueix donar encara més color al paisatge.

Als peus d'aquestes muntanyes es troba una vall neta, amb diverses tonalitats de verd i amb alguns arbres que formen files quasi perfectes. En aquesta preciosa vall es troba la llar d'uns pocs habitants, les cases dels quals són d'allò més originals i rupestres. Algunes són altes, quasi tan altes com el campanar que hi ha amagat entre elles , en canvi , unes altres tenen una altura mitjana. Però totes són molt especials, amb els seus pintorescos colors neutres que es camuflen amb el paisatge.

En conjunt formen un paisatge bell, pur , alliberador ,majestuós... molt diferent a les ciutats i al seu rebombori. En definitiva, un paisatge perfecte per als amants de la naturalesa i per a tot aquell que estime el bell.

Sara Paraschiv 1A

DIA DEL LLIBRE

Este any, de manera molt distinta en què mai ens haguérem imaginat, commemorem el Dia del Llibre des de les nostres cases. Els llibres poden ser una via d'allunyar-nos durant uns instants d'aquesta realitat que estem vivint, ens obrin la porta a la imaginació i poden fer-nos disfrutar amb allò que ens conten.
Aquest és el vídeo que he compartit amb l'alumnat de 1er Eso i a continuació, la reflexió d'alguns dels nostres alumnes:

El vídeo mostra com la tecnologia ha fet canviar la vida d'una societat, abans en les famílies els pares dedicaven temps per a llegir amb els seus fills, ara hi ha molts pares que només estan pendents dels seus mòbils sense importar el que ells desitgen. El vídeo mostra com un xiquet espera que els seus pares li lligen, però ells estan ocupats amb els seus mòbils. Vivim junts però cada vegada més allunyats uns d'altres.

Podem veure com la majoria de persones estan més pegats a una pantalla, i per a estos els pareix rar veure a algú amb un llibre en la mà. Ens diu que llegir ens fa veure la vida amb més color, més feliços i tranquils. Mostra que per mitjà d'un llibre podem trobar una altra forma de divertir-nos sense necessitat de tindre tanta tecnologia al nostre voltant.

Ens mostra que el xiquet que llig, crega les seues pròpies històries i no espera que altres la creguen per ells. Ens diu que la lectura pot alliberar la nostra ment de tanta tecnologia, però molts de nosaltres estem provocant que els llibres siguen soterrats per culpa de la tables, mòbils, vídeos jocs etc. La persona que dedica temps a la lectura fa que el seu cervell tinga vida, s'enfortisca i augmente en coneixements, és com quan es rega una planta creix i s'enfortix. Un llibre ens fa ser més oberts a la vida i ens permet destacar-nos dels altres. La tecnologia ens atrapa, ens mata dia a dia, però en canvi els llibres són vida, permet volar la nostra imaginació, aprendre vocabulari, conéixer coses del nostre passat, conéixer llocs, alimenta la nostra ment, ens allibera, elimina barreres i ens donen llum. La persona que llig recarrega la seua ment diàriament i troba sempre el seu camí i metes somiades.

La part del vídeo que més m'agrade, va ser el senyor que està en la presó que, a pesar d'estar en eixa situació, per mitjà de la lectura ell se sent lliure i ple de fortalesa. I el que mostra la realitat de la nostra societat és la part on un llibre està sent soterrat per la tecnologia.

El que em transmet el vídeo és la importància de la lectura, permet que el nostre cervell s’enfortisca que podem veure la vida d'una forma diferent, destacar-nos dels altres i ens permet aconseguir el nostre somnis.

Juan Felipe Otálvaro, 1er Eso B.

Reflexió sobre la lectura i els llibres

Un llibre és més que un nombre de pàgines plenes de tinta amb una portada. És un món, és una segona vida , és una extensió de la ment. La lectura ens ajuda a desconnectar del cruel món en el qual vivim, de tots els seus problemes i dilemes. I crec que a tots ens agradaria escapar d'ací encara que siga per uns instants. A vegades, m'agradaria viure en un llibre , però no dels que conten contes de fades, ací la vida és massa perfecta per a ser una vida.

Si la literatura no existira, hi hauria molta més ignorància de la que hi ha. Per això té un gran impacte positiu en la societat. En l'era tecnològica en la qual vivim ens pot costar molt llegir, però val la pena l'esforç de llegir, i amb el temps, quan li enxampes el “gustet”, no podràs soltar el llibre de les teues mans.

Encara que ara llegir és sinònim d'anar a contra corrent , hi ha més "pros" que "contres". Un món inimaginable ens espera allà, on la nostra imaginació es desborda, on creixem com a persones, on impulsem la nostra creativitat i on augmentem el nostre coneixement. Per tant, que esperem per a gaudir?

Sara Paraschiv 1ESO A

UN, DOS, TRES,...COMENCEM!

El curs 2017-2018 ja ha començat i des d'este bloc, us donem la benvinguda.
Espere que afronteu amb molta il·lusió esta nova etapa on compartirem molts aprenentatges i molts moments entre companys.

ELS CONTES DELS ALUMNES DE 1ER ESO

Els alumnes de 1er ESO han redactat diferents contes on han posat en pràctica tot el que han aprés al voltant d'aquestos tipus de text, així com la seua creativitat.

Ací us deixem una mostra dels contes que han redactat. Han fet un gran treball!!

"LA XICOTETA PAPALLONA"

Això diu que era una vegada, una papallona anomenada Lola, era una papallona molt comuna. Li agradava volar i gaudir del bon pol·len de les flors, del vent,... però hi havia un problema: era la més xicoteta de la seua colònia i això no li agradava molt, ja que sempre era la que es cansava primer quan jugaven a fer curses. Era la que no podia viatjar llargues distàncies. Sempre era la dèbil i xicoteta Lola.

A Lola li semblava fascinant la manera en què els humans, criatures molt grans, es feien cada vegada més xicotets quan ella guanyava alçada.

Un dia va sonar l'alerta: la filla de la reina, la xicoteta i menudeta eruga Joly, havia caigut en una esquerda molt profunda amb una diminuta obertura. L'obertura era tan menudeta que cap dels guàrdies podia passar. Lola va saber que era el moment de demostrar-los a tots del que era capaç, i es va oferir per a portar a Joly de volta a casa. Quan va entrar per l'esquerda, fins i tot a ella li semblava difícil, però ho va aconseguir.

Va trobar Joly plorant i amb molta por.

- "No plores més", va dir Lola, "vinc a per tu". L'erugueta es va espantar, no esperava que ningú anara a salvar-la. Va deixar de plorar i Lola la va alçar sense massa esforç. Després, van eixir d'aquella esquerda.

La resta de papallones van quedar sorpreses i van aplaudir la xixoteta papallona. Lola va ser nomenada amb un títol reial pel seu servei al regne.

Després de tot allò que havia ocorregut, Lola va aprendre que hem d'utilitzar les nostres qualitats per fer coses bones i mai hem de permetre que la nostra forma física siga un impediment per a ser feliços.

I conte contat, conte acabat, i per davall de la porta se n'ha anat.

Susana Salas Ravelo.

"EL CORRAL DE LA VIDA"

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, una dona que era vídua. Quan va morir, li va deixar al seu fill en herència un corral amb una gallina, una ànega, una vaca, una ovella, un porc que havia tingut set fills, ...
Un dia, li va entrar tanta fam, que va baixar a la cuina a menjar alguna cosa, però no hi havia carn, ni peix, ni res de res,... Així doncs, el xic va anar al corral i va agafar un porquet per a torrar-lo al foc. Així, van anar desaparexent tots els altres porquets.
Va passar un mes i el xic va tornar al corral i va agafar la gallina; uns dies després, es va menjar un conill fregidet en la paella que estava en un cistell de blat. En el seu cap, escoltava com el conillet li deia "Amo, per què vas matar la gallina? Si haguera posat ous, tindries el corral ple de pollastres. I, per què em mates a mi? Podries tindre el corral ple de conillets".
Malgrat aquestos pensaments, el xic va continuar sacrificant tots els animals del seu corral:  va matar la vaca, encara que podria donar-li llet i formatge. També va matar el cavall que podria ajudar-li a treballar les terres.
Després d'alguns mesos, ja desesperat, el xic va anar a demanar treball al seu veí. Aquest li va dir:
-"Abans de morir, ta mare em va dir que teníeu un corral ple d'animals que et servirien per a viure bé".
-"Ja, però me'ls he menjat a tots", va contestar el jove.
- "Doncs, és culpa teua! A més, ara mateix no tinc feina per a tu.
El xic va tornar a casa totalment angoixat. Quan va baixar al soterrani, va trobar uns bidons de vinagre i quan es disposava a buidar-los, va pensar que podria vendre el vinagre i guanyar alguns dinerets. Amb els diners que va traure de la venda del vinagre, es va comprar una gallina que ponia ous. De la venda dels ous, va poder comprar una vaca,.. es va adonar que havia de treballar dur!
El jove va aprendre a traure partit del seu corral i va muntar una tenda. Així, es va fer molt ric i també molt famós al seu poble. Com que ell sabia el que era passar-ho malament, va fer un mercadet benèfic per ajudar a les persones necessitades. Tots el coneixien per les seues bones obres i, fins i tot, l'alcalde li va fer una estàtua! La van anomenar l'estàtua de la bondat.
Així acaba la història del xic pobre que es va fer molt ric.

Adriel Gorris Quiles.  

ELS TEXTOS NARRATIUS

En aquesta unitat hem estudiat les característiques dels  textos narratius. A continuació us deixe un enllaç que us condueix a una página on  trobareu contes de tot arréu:

http://contesdelmon.wikispaces.com/Contes+amb+valors-MValverde

Igualment, vam portar a clase diferents fòrmules d’inici i acabament per a la redacció de contes. En aquestos enllaços  podeu trobar-ne més:

http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2010/11/formules-dinici-dels-contes-formulas-de.html

http://bibliopoemes.blogspot.com/2010/11/formules-de-final-i-acabament-dels.html

FALLES 2017

Els alumnes del taller d'Educació Plàstica i Visual han creat diferents presentacions amb les quals mostren el que les falles representen per a ells. Algunes són presentacions de powerpoint i altres, són vídeos.

Podeu pegar una ullada i gaudir de les seues instantànees.

ELS NOSTRES POETES

Vicent Andrés Estellés és un dels poetes més importants del segle XX. Va nàixer a Burjassot el 1924 i va morir l'any 1993.
En aquesta unitat, treballarem alguns poemes de la literatura valenciana i m'agradaria avançar-vos aquest poema titulat "Vora el barranc de Carraixet" per tal que el compareu amb "Vora el barranc dels Algadins", de Teodor Llorente.
Teodor Llorente nasqué a València i va morir l'any 1911. Veureu que, encara que tenen un títol semblant, la temàtica és molt distinta.
Espere les vostres reflexions!!

"Vora el barranc de Carraixet"
Vora el barranc del Carraixet
hi ha un taronger d'amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d'una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet,
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada i les rebentades pupil·les.
(...)