El curs 2017-2018 ja ha començat i des d'este bloc, us donem la benvinguda.
Espere que afronteu amb molta il·lusió esta nova etapa on compartirem molts aprenentatges i molts moments entre companys.
viernes, 15 de septiembre de 2017
lunes, 19 de junio de 2017
ELS CONTES DELS ALUMNES DE 1ER ESO
Els alumnes de 1er ESO han redactat diferents contes on han posat en pràctica tot el que han aprés al voltant d'aquestos tipus de text, així com la seua creativitat.
Ací us deixem una mostra dels contes que han redactat. Han fet un gran treball!!
"LA XICOTETA PAPALLONA"
Això diu que era una vegada, una papallona anomenada Lola, era una papallona molt comuna. Li agradava volar i gaudir del bon pol·len de les flors, del vent,... però hi havia un problema: era la més xicoteta de la seua colònia i això no li agradava molt, ja que sempre era la que es cansava primer quan jugaven a fer curses. Era la que no podia viatjar llargues distàncies. Sempre era la dèbil i xicoteta Lola.
A Lola li semblava fascinant la manera en què els humans, criatures molt grans, es feien cada vegada més xicotets quan ella guanyava alçada.
Un dia va sonar l'alerta: la filla de la reina, la xicoteta i menudeta eruga Joly, havia caigut en una esquerda molt profunda amb una diminuta obertura. L'obertura era tan menudeta que cap dels guàrdies podia passar. Lola va saber que era el moment de demostrar-los a tots del que era capaç, i es va oferir per a portar a Joly de volta a casa. Quan va entrar per l'esquerda, fins i tot a ella li semblava difícil, però ho va aconseguir.
Va trobar Joly plorant i amb molta por.
- "No plores més", va dir Lola, "vinc a per tu". L'erugueta es va espantar, no esperava que ningú anara a salvar-la. Va deixar de plorar i Lola la va alçar sense massa esforç. Després, van eixir d'aquella esquerda.
La resta de papallones van quedar sorpreses i van aplaudir la xixoteta papallona. Lola va ser nomenada amb un títol reial pel seu servei al regne.
Després de tot allò que havia ocorregut, Lola va aprendre que hem d'utilitzar les nostres qualitats per fer coses bones i mai hem de permetre que la nostra forma física siga un impediment per a ser feliços.
I conte contat, conte acabat, i per davall de la porta se n'ha anat.
Susana Salas Ravelo.
Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, una dona que era vídua. Quan va morir, li va deixar al seu fill en herència un corral amb una gallina, una ànega, una vaca, una ovella, un porc que havia tingut set fills, ...
Un dia, li va entrar tanta fam, que va baixar a la cuina a menjar alguna cosa, però no hi havia carn, ni peix, ni res de res,... Així doncs, el xic va anar al corral i va agafar un porquet per a torrar-lo al foc. Així, van anar desaparexent tots els altres porquets.
Va passar un mes i el xic va tornar al corral i va agafar la gallina; uns dies després, es va menjar un conill fregidet en la paella que estava en un cistell de blat. En el seu cap, escoltava com el conillet li deia "Amo, per què vas matar la gallina? Si haguera posat ous, tindries el corral ple de pollastres. I, per què em mates a mi? Podries tindre el corral ple de conillets".
Malgrat aquestos pensaments, el xic va continuar sacrificant tots els animals del seu corral: va matar la vaca, encara que podria donar-li llet i formatge. També va matar el cavall que podria ajudar-li a treballar les terres.
Després d'alguns mesos, ja desesperat, el xic va anar a demanar treball al seu veí. Aquest li va dir:
-"Abans de morir, ta mare em va dir que teníeu un corral ple d'animals que et servirien per a viure bé".
-"Ja, però me'ls he menjat a tots", va contestar el jove.
- "Doncs, és culpa teua! A més, ara mateix no tinc feina per a tu.
El xic va tornar a casa totalment angoixat. Quan va baixar al soterrani, va trobar uns bidons de vinagre i quan es disposava a buidar-los, va pensar que podria vendre el vinagre i guanyar alguns dinerets. Amb els diners que va traure de la venda del vinagre, es va comprar una gallina que ponia ous. De la venda dels ous, va poder comprar una vaca,.. es va adonar que havia de treballar dur!
El jove va aprendre a traure partit del seu corral i va muntar una tenda. Així, es va fer molt ric i també molt famós al seu poble. Com que ell sabia el que era passar-ho malament, va fer un mercadet benèfic per ajudar a les persones necessitades. Tots el coneixien per les seues bones obres i, fins i tot, l'alcalde li va fer una estàtua! La van anomenar l'estàtua de la bondat.
Així acaba la història del xic pobre que es va fer molt ric.
Adriel Gorris Quiles.
"EL CORRAL DE LA VIDA"
Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, una dona que era vídua. Quan va morir, li va deixar al seu fill en herència un corral amb una gallina, una ànega, una vaca, una ovella, un porc que havia tingut set fills, ...
Un dia, li va entrar tanta fam, que va baixar a la cuina a menjar alguna cosa, però no hi havia carn, ni peix, ni res de res,... Així doncs, el xic va anar al corral i va agafar un porquet per a torrar-lo al foc. Així, van anar desaparexent tots els altres porquets.
Va passar un mes i el xic va tornar al corral i va agafar la gallina; uns dies després, es va menjar un conill fregidet en la paella que estava en un cistell de blat. En el seu cap, escoltava com el conillet li deia "Amo, per què vas matar la gallina? Si haguera posat ous, tindries el corral ple de pollastres. I, per què em mates a mi? Podries tindre el corral ple de conillets".
Malgrat aquestos pensaments, el xic va continuar sacrificant tots els animals del seu corral: va matar la vaca, encara que podria donar-li llet i formatge. També va matar el cavall que podria ajudar-li a treballar les terres.
Després d'alguns mesos, ja desesperat, el xic va anar a demanar treball al seu veí. Aquest li va dir:
-"Abans de morir, ta mare em va dir que teníeu un corral ple d'animals que et servirien per a viure bé".
-"Ja, però me'ls he menjat a tots", va contestar el jove.
- "Doncs, és culpa teua! A més, ara mateix no tinc feina per a tu.
El xic va tornar a casa totalment angoixat. Quan va baixar al soterrani, va trobar uns bidons de vinagre i quan es disposava a buidar-los, va pensar que podria vendre el vinagre i guanyar alguns dinerets. Amb els diners que va traure de la venda del vinagre, es va comprar una gallina que ponia ous. De la venda dels ous, va poder comprar una vaca,.. es va adonar que havia de treballar dur!
El jove va aprendre a traure partit del seu corral i va muntar una tenda. Així, es va fer molt ric i també molt famós al seu poble. Com que ell sabia el que era passar-ho malament, va fer un mercadet benèfic per ajudar a les persones necessitades. Tots el coneixien per les seues bones obres i, fins i tot, l'alcalde li va fer una estàtua! La van anomenar l'estàtua de la bondat.
Així acaba la història del xic pobre que es va fer molt ric.
Adriel Gorris Quiles.
domingo, 9 de abril de 2017
ELS TEXTOS NARRATIUS
En aquesta unitat hem estudiat les característiques
dels textos narratius. A continuació us
deixe un enllaç que us condueix a una página on trobareu contes de tot arréu:
http://contesdelmon.wikispaces.com/Contes+amb+valors-MValverde
Igualment, vam portar a clase diferents fòrmules d’inici i
acabament per a la redacció de contes. En aquestos enllaços podeu trobar-ne més:
lunes, 3 de abril de 2017
miércoles, 8 de febrero de 2017
ELS NOSTRES POETES
Vicent Andrés Estellés és un dels poetes més importants del segle XX. Va nàixer a Burjassot el 1924 i va morir l'any 1993.
En aquesta unitat, treballarem alguns poemes de la literatura valenciana i m'agradaria avançar-vos aquest poema titulat "Vora el barranc de Carraixet" per tal que el compareu amb "Vora el barranc dels Algadins", de Teodor Llorente.
Teodor Llorente nasqué a València i va morir l'any 1911. Veureu que, encara que tenen un títol semblant, la temàtica és molt distinta.
Espere les vostres reflexions!!
"Vora el barranc de Carraixet"
Vora el barranc del Carraixet
hi ha un taronger d'amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d'una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet,
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada i les rebentades pupil·les.
(...)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)