Aquesta setmana, a classe, hem estat parlant del orígens de l'escriptura i de la importància de tindre una educació, la qual moltes vegades es veu com una obligació diària i no com un dret i un bé preciós que cal reconéixer i estimar. Com l'altre dia déiem, quants dels nostres iaios o pares hagueren volgut estudiar i no van poder per la manca de recursos econòmics, per exemple?
Però, si anem una miqueta més enllà, en quants llocs del món, avuí en dia, hi ha xiquets i, sobre tot, xiquetes, que no tenen dret a eixa educació? Crec que de vegades deuríem de parar i recordar que, malgrat moltes qüestions, en aquest aspecte som afortunats.
Ací vos deixe una part del discurs que la jove Malala ha pronunciat a les Nacions Unides. Em resulta formidable que una xicona tan jove puga parlar amb tanta eloqüència i saviesa, no vos sembla el mateix?
